Aqüeducte de Barcino.

L’aigua a la ciutat de Barcino arribava des d’un punt dels voltants de la ciutat. Aquesta aigua provenia del riu Besós, aproximadament per la zona de Montcada. En excavacions arqueològiques fetes a la zona de Sant Andreu s’han pogut localitzar restes de la canalització que portaria aquesta aigua fins a l’actual Plaça Nova (la de la Catedral). Aquest aqüeducte es dirigiria des de la zona nord, nord-est de la ciutat i s’aproximaria a Barcino pel portal de jonqueres, seguiria per l’actual Via Laietana i pel carrer de les Magdalenes, per passar pel la Plaça Duran i Bas. En aquest punt es poden observar quatre arcades de l’aqüeducte, quan van aparèixer en la paret mestre d’una casa enderrocada a la mateixa plaça i integrades al mur de separació de dues edificacions. I seguiria fins arribar a l’actual Plaça Nova, on es pot veure el punt per on entraria a la ciutat romana. Aquest traçat s’ha pogut documentar arqueològicament amb restes de l’aqüeducte que han anat apareixent en aquest recorregut.

Al llarg de l’Edat Mitjana, aquest espai on es situava l’aqüeducte, va ser un dels punts fora muralles on es va desenvolupar un barri de vivendes, o petit burg. El nom que va rebre va ser el de Vilanova dels Arcs, i n’ha quedat en el nomenclàtor de la ciutat el carrer dels Arcs. progressivament amb la construcció d’edificis les arcades van anar desapareixent del paisatge urbà de la ciutat.

Històricament es pensava que Barcino també tenia un altre aqüeducte.  L’altre aqüeducte recolliria aigua de la serra de Collserola i de manera més rectilínia, pel cantó est, portaria l’aigua fins a la ciutat romana al mateix punt. Actualment es creu però que aquest altre aqüeducte no hauria existit com a tal. És a dir els investigadors creuen que si bé, en un punt anterior a la Plaça Nova exisitiria una segona canalització, i que en el seu punt d’entrada a la ciutat, es mantindrien les dues canalitzacions, aquesta segona només es tracta d’un desdoblament. Aquestes dues línies de l’aqüeducte entraven a la muralla romana per la porta decumana, és a dir, la que se situaria a l’entrada de l’actual carrer del Bisbe. En aquest punt se situava el castellum aquae, una edificació que actuava de dipòsit i sobretot de filtratge de l’aigua que transportava l’aqüeducte. Des d’aquest l’aigua era distribuida per tota la ciutat, tant a les fonts públiques com a les termes i altres instal·lacions que requerien grans quantitats d’aigua, com a les domus més riques que disposaven d’aigua.

Cal tenir present que un aqüeducte no és només la construcció sobre arcades sobreposades amb una canalització a la part superior. De fet en la majoria del seu recorregut es tracta d’una canalització que aprofita el pendent per fer circular l’aigua fins al punt desitjant. La captació de l’aigua es feia en una riu o en una font o deu. A voltes per facilitar la captació es construia un petit embassament o presa. La canalització en bona part del seu recorregut era subterrània, i sempre impermeabilitzada amb una capa de morter.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s