Palau de la Generalitat.

El Palau de la Generalitat de Catalunya fou construït arrel de la compra, per part dels representants dels tres braços de la Diputació del General, coneguda com la Generalitat, el 1400 d’una casa a Pere Brunet, comerciant de la ciutat, al carrer de Sant Honorat. Fins llavors el carrer de la Font de l’antic Call, i on es trobava la sinagoga Poca. La casa fou comprada per Jaume Marc, Alfons de Tous i Ramon Desplà. Així la Diputació del General passava a tenir un lloc fixe on reunir-se. Avui en dia encara es pot contemplar l’entreda corresponent a aquesta part més antiga del Palau de la Generalitat al carrer Sant Honorat, amb la imatge d’uns macers al damunt. De les obres se’n va encarregar Marc Safont, arquitecte responsable de la part més antiga del Palau i on hi treballà fins el 1425. Safont s’encarregà del que s’anomena la Casa Gòtica, i conserva una de les parts més representatives: el pati, l’escala i la galeria gòtica a l’estil de les cases dels ciutadans honrats de Barcelona, és a dir, de les cases senyorials amb un pati a la part inferior d’on, a un costat arrenca una escala que duu a la planta senyorial de l’edifici. La galeria del pis superior compta amb un seguit de columnes estilitzades que s’uneixen amb arcs apuntats. Una de les curiositats de l’edifici és l’absència de columna entre els dos arcs que estan a banda i banda de l’accés per l’escala, tot i que arquitectònicament està marcat el seu espai. Al pis del pati gòtic se situen les sales del  govern.

La Sala Verge de Montserrat era l’antiga sala on es reunia el consell en època medieval, on es reunien els diputats. Avui és un espai de recepció de visites al Palau. La Sala dels Oïdors és a l’actualitat el despatx del President. Els oïdors tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest. A l’altre costat del Pati es troba la Capella de Sant Jordi, un magnífic exemple del gòtic flamíger. La Capella va ser construïda a la part baixa del Palau, entre 1432 i 1434. Cent anys després va ser traslladada pedra per pedra al primer pis. El frontal de l’altar té un magnífic relleu de Sant Jordi i el drac, fet per Antoni Sadurní el segle XV. L’antic Arxiu de Comptes és l’espai on les visites del President esperen ser rebudes. La part gòtica de l’edifici acaba en la façana posterior, que dóna al carrer del Bisbe, oposada a la del carrer Sant Honorat. El més significatiu d’aquesta façana posterior és el relleu de Sant Jordi que decora la part superior de la porta esculpit per Pere Joan, escultor d’origen esclau i grec.

Palau-Generalitat.4

A mitjans del segle XVI la casa s’amplià amb el Pati dels Tarongers i les dependències que l’envolten totes elles amb elements renaixentistes. Entre aquestes la Sala de Govern, anomenada la Sala Terradelles, feta per Pau Ferrer. L’element més destacat de la sala, reformada a la primera dècada del segle XXI, és un mural d’Antoni Tàpies, sobre les quatre grans cròniques medievals. El Pati dels Tarongers és el centre del Palau. Com totes les residències de l’època de les famílies riques de la ciutat, el pati era el centre sobre el que s’organitzaven els palaus. El Pati s’anà construint als segles XVI i XVII i mantenia la tradició de cultivar tarongers per aromatitzar l’espai. La sala Torres García i la sala Tàpies són altres espais adjacents al Pati.  A la banda esquerra del Pati dels Tarongers hi ha l’antic Saló del Consistori Major o Saló Daurat. Cal destacar-hi l’excel·lent enteixinat daurat del sostre, obra de Ramon Puig, de l’any 1578. De la mateixa època són els remarcables tapissos flamencs de François Geubels, de temàtica clàssica.

La part de l’edifici que mira a plaça Sant Jaume és del segle XVII. A mig segle XVI la Diputació del General va viure un augment de les seves funcions, i els diputats encarregaren a l’arquitecte Pere Blai la construcció d’un nou cos del Palau. En aquesta part la sala que més destaca és el Saló de Sant Jordi. Aquí s’hi celebren els actes més importants de la Generalitat. Després de la derrota del 1714 i l’entrada en vigor del Decret de Nova Planta la Generalitat desapareix com a institució. Fins el 1914 el Palau no recupera la seva funció, Enric Prat de la Riba i Puig i Cadafalch s’encapçalen la seva recuperació i rehabilitació. En aquest moment es construeixen noves dependències sota el Pati dels Tarongers, com ara l’Auditori. En aquesta època es construeix l’Escala d’Honor i es col·loca l’estàtua eqüestre de Sant Jordi de la façana. El Saló i el seu balcó van ser escenari de la proclamació de la República Catalana dins de la Federació Ibèrica per Macià o de l’Estat Català per part de Companys. La Guerra Civil i els bombardejos van posar en perill l’edifici (es va cobrir la Galeria Gòtica per exemple). Franco suspén la Generalitat i afusella Companys a Montjuïc. Fins el 1977 no tornà a ser la seu de la Generalitat de Catalunya i el 23 d’octubre el President a l’exili Josep Tarradellas torna la Palau i des del balcó pronuncia el famós “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”.

Des del seu primer president, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, el 1359 la Generalitat ha tingut 129 presidents, i durant l’època medieval van ser gairebé sempre del Braç Eclesiàstic. Durant la Guerra dels Dos Peres al segle XIV, les Corts s’hagueren de reunir de manera freqüent i llarga, la darrera a Cervera. En aquesta darrera sessió es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella i repel·lir les invasions castellanes al regne d’Aragó i al regne de València. Així mateix es pactà el 19 de novembre la designació de 12 diputats, 4 per cada braç, amb atribucions executives en matèria fiscal i els respectius oïdors de comptes, a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s’havien reunit en les Corts. Aquesta comissió però, esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic reial a llarg termini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, la Diputació del General de Catalunya, estava sota l’autoritat del diputat eclesiàstic, a qui es considerava el President de la Generalitat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s