Ciutadella.

El 1714 Barcelona es derrotada després de més d’un any de setge per les tropes franco-castellanes. En signar-se les Capitulacions de la ciutat, la població comença poc a poc la reconstrucció de les cases afectades pels combats, els bombardejos i els sistemes defensius. La part de la ciutat més afectada com no va ser la del barri de la Ribera. Dos anys després del setge Felip V aprova el Decret de Nova Planta, redactat entre altres per José Patiño i Francesc Ametller, i es posa fi a l’estat català. Una de les altres mesures preses pel rei és ordenar la construcció de la fortalesa de la Ciutadella a Pròsper van Verboom, enginyer militar filipista, que ja havia tingut un paper destacat en el setge de la ciutat.

El projecte neix després de descartar construir una fortalesa a l’edifici de les Drassanes al final de la Rambla. Verboom fa un plantejament, o millor un replantejament, de les defenses de la ciutat: fortificar de nou el castell de Montjuïc, reforçar les muralles i els baluards (bastions), l’edificació de fortaleses fora muralles (Fort Pienc i el de Don Carles), reconvertir edificis civils i religiosos en casernes militars i, molt especialment, la construccció d’una fortalesa d’estrella a la part nord de la ciutat. Un edifici de forma pentagonal, amb cinc bastions principals, orientat a millorar la defensa de la ciutat, però sobretot “dominar el pueblo de Barcelona”.

Per tal de construir-la, les autoritats borbòniques ordenaren l’enderrocament de les vivendes que ocupaven aquell espai i de l’espai més proper a fi de crear una zona de seguretat. Aquests enderrocs es feren en tres fases però en total van suposar l’enderrocament de gairebé el 17% de la ciutat, l’enderrocament d’uns 1.200 edificis i el trasllat d’unes 4.000 persones, que foren obligades a enderrocar casa seva, i traslladar-se la majoria a la Barceloneta i als horts d’en Bertran a la part baixa del Raval.

Aquesta fortalesa es convertí en el símbol de la repressió de les autoritats sobre la ciutat. La imatge de la Torre de Sant Joan, l’única part del convent de Santa Clara que es conservà reconvertida en presó, feia esgarrifar. Aquest fou l’escenari de bona part de les execucions que feien a la ciutat. Ja a finals de segle XVIII la ciutat demana a les autoritats que s’enderroqui la fortificació. Aquest fet però no succeirà fins el 1869 després de la revolució contra Isabel II, i amb Joan Prim al capdavant del govern central. A finals de segle XVIII es va construir l’Esplanada, un llarg passeig que anava des de l’actual estació de França fins al Portal Nou, pel gaudir i esbarjo (i com no el lluiment) dels habitants de Barcelona.

De les construccions realitzades a la fortalesa han arribat fins als nostres dies tres edificis: la casa del governador, l’església de la fortalesa i l’arsenal, és a dir el magatzem d’armes i municions. Avui en dia l’arsenal és l’actual seu del Parlament de Catalunya. Un cop enderrocada la fortalesa, l’espai va retornar a la ciutat. El 1876 l’alcalde Rius i Taulet fa construir el mercat del Born. Més endavant el destí de la Ciutadella fou reconvertir-se en espai públic per acollir el 1888 l’Exposició Universal de Barcelona. Es construiran nous edificis modernistes que encara perduren com el Castell dels Tres Dragons, l’Umbracle, l’Hivernacle o el Museu de Geologia. Altres edificis i instal·lacions de l’Exposició desapareixan en el futur. Potser el cas més significatiu és el Palau de les Belles Arts.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s