El call de Barcelona: la crisi del segle XIV.

call

El barri del Call de Barcelona, com el de la majoria d’aljames o calls de la Corona, va començar a desenvolupar-se al segle XI, però no va ser fins el segle XII que el Call no va establir-se definitivament en l’emplaçament que es coneix avui en dia. Cal dir però que l’espai que es coneix avui en dia com a Call, entre la Catedral i el carrer Banys Nous, és en realitat només el Call Major i que a l’altra banda del carrer Ferran, a l’entorn de l’església de Sant Jaume, es situava el Call Menor.

Al llarg de la seva existència, que acaba el 1391, la població del Call va anar augmentant fins arribar cap als 4.000 habitants. Els jueus del Call varen mantenir una estreta relació amb la monarquia catalana. En aquesta relació els jueus constament feien generoses contribucions a la tresoria reial i el monarca ha canvi donava protecció directe als seus habitants. Aquesta relació va ser prou fructífera com perquè la població del Call al llarg dels segles XII, XIII i XIV florís amb gran esplendor, i el Call de Barcelona, tal i com també ho serà el de Girona, esdevinguin internacionalment conegut.

El Call va esdevenir un motor de la ciutat. Els seus habitants van ser els banquers, prestamistes, grans comerciants i homes de negoci arreu del Mediterrani. Però d’entre els habitants del Call també en van sortir artesans, llibreters, cirurgians, metges, llevadores, astrònoms, argenters o fabricants de teixits de qualitat.

D’entre els seus habitants es pot parlar dels coneguts Salomó Ben Adret, deixeble de Bonastruc ça Porta, Abraham Cresques, Jehudà/Jafudà Cresques i Hasdai Cresques. Famosos per la seva producció intel·lectual, especialment Ben Adret per les conegudes responsa, consells de savi sobre la llei jueva i altres qüestions de caràcter religiós o jurídico-social, que els rabins donaven en resposta a una demanda o pregunta.

El Call va viure el seu moment més terrible l’agost de 1391, concretament el dia 5, quan part de la població cristiana de Barcelona, bàsicament l’anomenat poble menut (pescadors, mariners i pagesos) van assaltar la població jueva acusant-la dels desatres que havia portat la crisi del segle XIV: crisi alimentària, malnutrició, epidèmies (Pesta Negra) i altres desastres. Aquests atacs coneguts històricament amb el nom rus de pogrom van ser generalitzats a la Corona i va portar  a la pràctica desaparició de la comunitat jueva de Barcelona. Una bona part, entre 400 i 1.000, foren assassinats, i la resta o fugiren buscant un lloc més segur o es convertiren al cristianisme. Una part petita, uns 200, seguiren vivint en el Call Menor, però finalment en el regnat de Martí l’Humà es decretà la desaparició del Call de Barcelona, i es convertiren. Durant el regnat de Ferran II tots els jueus dels regnes governats per Ferran i la seva dona van ser definitivament expulsats o obligats a la conversió. A partir d’aquí, la Santa Inquisició serà la que començarà una macabra feina de vigilància sobre els conversos, entre ells els de Barcelona i en diversos casos serà una institució repressora de les tradicions jueves mantingudes en moltes llars converses.

Itinerari:

Casa al carrer Banys Nous

Casa al carrer Banys Nous

  • Plaça del Rei
  • Call de Major de Barcelona
  • Castell Nou
  • Call Menor de Barcelona

Per veure l’itinerari cliqueu el mapa.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s