El setge de Barcelona: la Guerra de Successió.

La Guerra de Successió és una dels altres punts d’inflexió en la fesomia de la ciutat. Després d’acceptar la voluntat de Carles II i aclamar a Barcelona Felip V com a nou rei, la Corona, Catalunya i Barcelona veuen el risc que té aclamar com a nou rei un borbó. El gest que el nou rei no permetés als consellers de la ciutat cobrir-se com era costum fou ja un petit senyal del que es podria esdevenir amb un descendent del Rei Sol com a monarca. Tot i que la Guerra de Successió s’ha de situar com un dels conflictes internacionals europeus del segle XVIII i de rivalitat entre les grans potències del vell continent, pel que a la ciutat afecta, aquest va ser un cas únic de resistència activa d’una ciutat contra dues potències: França i Castella. Tot i que el conflicte europeu comença el 1701, Barcelona no viurà els primers episodis de la guerra fins el 1704, quan el Principat jura lleialtat a l’arxiduc Carles d’Àustria.

_TIT4173_pekeEl conflicte va fer un tomb inesperant quan el 1713 l’arxiduc passarà a ser el nou emperador d’Àustria. En aquest moment el Principat es queda ben sol davant el seu enemic. El 9 de juliol de 1713 la Junta de Braços, la instituació que representava les Corts Catalanes, decidia, amb els vots a favor del braç reial i del braç militar, pressionat pel primer, seguir amb la guerra. Una guerra i un setge dels més llargs en la història, i que acabaria el matí de l’11 de setembre de 1714, més d’un any després. La resistència de la ciutat ja és història. La visita ressegueix algun dels escenaris més significatius del setge i en espeacial dels atacs de l’estiu de 1714, i en especial de l’11 de setembre. Els baluads de les muralles del cantó nord i est van ser els més atacats donades les característiques del terreny i van ser el punt d’accés de les tropes franco-castellanes per penetrar a la ciutat, el sector que comprén el Portal Nou i el Portal de Sant Pere, juntament amb el Portal de Santa Clara, on avui dia es troba el Parc de la Ciutadella. Com exemple dels terribles combats i de la seva dimensió més destructiva es visita l’antic convent de Sant Agustí, un dels diversos convents i institucions que es van haver de desplaçar a altres punts de la ciutat pels efectes dels combats.

Un dels espais amb una càrrega simbòlica més important és el Fossar de les Moreres. Aquest espai era un de tants fossar situats al costat de les moltes esglésies barcelonines, que eren usats per enterrar els seus habitants. En aquest, una bona part dels morts durant l’assalt del 1714 van ser enterrats en aquest espai, que va ser recuperat com a espai de memòria de la ciutat amb la Reinaxença, i on encara es pot llegir el poema de Pitarra en el peveter que guarda una flama sempre encesa en record als morts l’11 de setembre.

Itinerari:

Fossar de les Moreres

Fossar de les Moreres

  • Consell de Cent
  • Baluard Migdia
  • Santa Maria del Mar
  • Fossar de les Moreres
  • Born CC
  • Convent dels Agustins/Sant Agustí el Vell
  • Portal Nou
  • Ciutadella

Enllaços:

11 de setembre de 1714

enderrocs de la Ribera

Per veure la ruta cliqueu el mapa.

La durada de l’itinerari és de dues hores i mitja.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s