Rafael Casanova.

Advocat i jurista català. Fou el darrer Conseller en Cap del Consell de Cent (1713-1714), és a dir, durant el darrer setge de Barcelona a la Guerra de Successió. Durant la guerra de Successió va ocupar, per substitució, el càrrec de conseller, i en aquest període Carles III l’arxiduc el nomena ciutadà honrat de Barcelona.  Passa a formar part de la Junta de Braços, l’assamblea que reunia al Braç Reial (burgesia), el Braç Eclasiàstic (clero) i el Braç Militar (la noblesa) i que era la institució que s’ocupava de l funcionament en casos extraordinaris de Catalunya, convocada per la Diputació del General (la Generalitat). Casanova pertany al Braç Reial i serà present a les sessions que porten a la Junta el 30 de juny de 1713 a decidir continuar la guerra contra Castella i França.

El novembre de 1713, com cada any per Sant Andreu, el seu patró, el Consell de Cent va renovar els seus representants. Rafael Casanova és escollit Conseller en Cap, màxima autoritat a Barcelona. Lligat al càrrec també hi havia el de cap de la Coronela, la milícia ciutadana. Organitzà de defensa de la ciutat amb Antoni de Villarroel i la resistència activa de la ciutat i de les zones de Catalunya que encara eren lleials a Carles III. El juny de 1714, i gairebé un any després d’iniciar-se el setge de la ciutat, Felip V pressiona al seu avi Lluís XIV perquè s’impliqui de manera més directe per acabar aquell setge. L’arribada de més tropes, artilleria de llarg abast i de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick van ser factors claus per donar un gir als esdeveniments. A més la presència de Joris Prosper van Verboom, enginyer militar que coneixia les muralles barcelonines per dins va significar un canvi en l’estratègia a seguir.

Durant l’estiu de 1714 la pressió es fa molt més intensa i dura al sector de Llevant, on les tropes franceses excaven les tres paral·leles que els duran fins a peu de les muralles i que faran possible que l’artilleria obri grans bretxes. Després de l’intent fallit de l’exècit assetjant de fer-se amb la victòria el dia de Santa Clara de 1714, el darrer atac es produeix la matinada de l’11 de setembre de 1714.

El 3 de setembre de 1714, abans de llançar l’assalt final borbònic, el mariscal Duc de Berwick proposà a Barcelona la possibilitat de negociar una rendició pacífica. El comandant general català Villarroel anuncià que continuar defensant Barcelona era inviable militarment, i aconsellà al Conseller en Cap Rafael Casanova que negociés una rendició pacífica a fi d’evitar la massacre de la població civil i el saqueig i destrucció total de la ciutat. El Conseller en Cap així ho exposà a l’assemblea dels Tres Comuns de Catalunya, remarcant l’estat en què es trobaven i anunciant que la reserva de pólvora no cobria sinó les necessitats de dos o tres dies; exposà també a l’assemblea que seria convenient acceptar la proposta borbònica de negociacions amb l’objectiu d’obtenir un armistici de dotze dies a fi de rearmar-se i millorar les defenses. Però la majoria de membres de l’assemblea rebutjà la possibilitat de negociar amb l’enemic.

Durant l’atac de l’11 de setembre de 1714, Rafael Casanova va presentar-se al baluard de Sant Pere per contratacar les tropes assaltants des del baluard de Jonqueres. El Consell en Cap brandava la bandera de Santa Eulàlia, el màxim símbol de la ciutat. En el brugit de la batalla Casanova fou ferit en una cuixa i traslladat a la Mercè. D’allí el traslladaren per vaixell a Sant Boi, a casa del seu fill. El 15 de setembre Berwick feia desaparèixer el Consell de Cent, exonerava els consellers i els expropiava. Casanova recuperà a Sant Boi la carrera d’advocat que exercí fins a finals de la dècada dels 30. Morí el 1743 i fou enterrat a l’església parriquial de la mateixa ciutat.

Al 1888 a l’entrada de l’Exposició Universal de la Ciutadella es van col·locar diverses estàtues de personatges destacats en la història catalana: una era l’estàtua de Rafael Casanova. El CADCI va organitzar la primera ofrena floral a l’estàtua el 1905. El 1914 l’estàtua queda ubicada en el lloc aproximat on el Consell en Cap va caure ferit. Durant el període franquista fou treta i emmagatzemada, i ja en democràcia reposada al seu emplaçament actual.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s