Monestir de Santa Maria de Jonqueres.

Aquest monestir va tenir el seu origen en la comunitat de Sant Vicenç de Jonqueres, que es troba entre les poblacions de Sabadell i Castellar del Vallès, a la carretera de Prats de Lluçanés. La congregació de monges es va instal·lar en aquest emplaçament el 1214, per després traslladar-se dins de Sabadell, i finalment el 1293 van passar a ocupar un terreny proper a la muralla medieval de Barcelona, al costat d’on posteriorment es construiria el baluard de Jonqueres, en un terreny al costat d’un torrent que prendrà el nom de Jonqueres pel monestir. Aquesta congregació era de les monges Comendadores de Sant Jaume, un ordre d’origen castellà. Aquest ordre neix com a conjunt de dones nobles que assistien a la comunitat de l’Ordre de Sant Jaume, cavallers-monjos dedicats a la recuperació de llocs cristians. En les comunitats originàries a finals del segle XII homes i dones comparteixen el mateix espai conventual, tot i que al segle XIII aquesta pràctica ha desaparegut. En aquests espais compartits les dones hi feien els ressos, la pregària contemplativa i la feina manual. Ben aviat aquestes comunitats femenines es dedicaren a la formació de les filles dels cavallers. En aquesta ordre només hi entraven dones de família cristiana antiga, sense antecedent ni jueus no moriscos i d’origen noble. Per aquest fet els convents de les Comendadores de Sant Jaume eren convents molt rics, en els que les monges no treballaven.

El cas del monestir de Jonqueres de Barcelona va ser promogut per Teresa de Terrassa i el bisbe de Barcelona, Bernat Pelegrí, com a monestir per a dames nobles. Sembla, però, que la vinculació amb l’Orde de Sant Jaume és posterior, de vers el 1300; en 1234, Jonqueres s’havia associat a un orde petit de la Gascunya, l’Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau i retia obediència al bisbe de Barcelona. Cap al final del segle XIII o el començament del XIV, l’orde gascó desapareix i Jonqueres es vincula a l’orde castellà. La comunitat estava formada per dones que tenien una situació molt privilegiada respecte els altres monestirs: podien tenir esclaus, és mantenia la propietat privada dins del convent, menjaven carn de manera molt regular, i fins hi tot es podien casar si eren preteses per algú. Més endavant la regla es va endurir un xic més, especialment al segle XVI després del Concili de Trento, restringint la clausura o el vot de castedat.

El 1697 en el marc del setge de les tropes franceses a Barcelona durant la Guerra dels Nou Anys, el convent va ser molt malmés. Situació que es va repetir de manera més important durant el setge de la Guerra de Successió. El monestir va ser reconstruït. El segle XIX va significar el final de tan peculiar comunitat de monges. El 1808 les tropes franceses entren a la ciutat i exclaustren a les monges, que es dispersen. El 1814 es donà l’ordre perquè es restablís, però les monges ja no van tornar mai més. Amb els francesos el monestir va ser reconvertit en hospital militar. El 1869 s’ordenà l’enderroc dels edificis, però tant l’església com el claustre van ser traslladats a la parròquia de la Concepció, al carrer Aragó, de la que ja era la seu de la parròquia creada, el 1867. El rector de la parròquia va ser el responsable d’iniciar una campanya a la que s’hi va afegir l’Acadèmia de les Belles Arts i la Comissió pels Monuments, l’arquitecte Jeroni Granell es va encarregar de traslladar i adaptar el 1877 l’església i el 1888 el claustre. Tan sols es va afegir el campanar a l’església de Sant Miquel, que també havia estat enderrocada. El claustre encara conserva urnes funeràries dels segles XV i XVI.

L’església d’una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, va ser construïda entre 1318 i 1448. Però va ser reconstruïda després dels bombardejos de 1697. El claustre va ser obra durant el regnat de Pere III, al segle XIV(1366), és rectangular amb costats de 12 i de 25 arcs, que per adaptar-se al nou espai es van reduir a 6 i 13 arcs, amb dos pisos d’arcades, pel que és un claustre de grans dimensions. Els arcs ogivals descansen sobre columnes lobulades amb capitells d’estil corinti amb àbacs que tenen escuts heràldics de les famílies nobles que hi tenien les filles (els Cardona o els Cervelló). A més el monestir comptava amb un altre pati. També tenia les dependències comunes habituals dels convents (refetor, sala capitular, biblioteca…) però eren poc usades ja que les monges feien vida en les seves habitacions privades.

El 2009 la parròquia de la Concepció es va convertir per ordre del papa Benet XVI en la novena basílica menor de Barcelona.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s