Convent de Santa Caterina.

Aquest convent de l’ordre dels dominics va ser promogut pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II  entre 1212 el 1241. Quan aquest bisbe tornava d’un viatge a Roma i passant per Bolonya entrà en contacte amb els dominics d’aquesta ciutat i els animà a instal·lar-se a Barcelona. El bisbe proporcionà un terreny i un conjunt de casetes a l’actual carrer de Sant Domènec del Call perquè s’hi instal·lés una comunitat de dominics. En el dit carrer del Call es pot veure una placa que ho recorda, tot i que la placa diu que la fundació va ser de sant Domingo de Guzmán, que no és el cas. La comunitat utilitzava per la seva liturgia l’església de Sant Jaume propera. En aquesta comunitat sant Raimon de Penyafort, prengué els hàbits de dominic. El 1221 el papa Honori III emet una butlla on demana al bisbe que tingui cura de la comunitat dominicana.

L’espai quedà ben aviat petit i el 31 d’octubre de 1223 un magistrat municipal els donà permís per instal·lar-se en propers a la capella de Santa Caterina, una santa molt popular a finals de l’Edat Mitjana. Cap al 1252 el temple ja estava construït fins a l’arrencada dels arcs de la nau central. En aquell moment el rei Jaume I concedeix el dret d’impost sobre les mercaderies que es descarregaven al port de Barcelona per pagar els costos de la construcció. I des de la compra dels terrenys feta el 1223 també es concedeix el privilegi de poder abastir-se de l’aigua del Rec Comtal. Alhora per estimular la seva construcció se li concedí el títol de Reial. Cap al 1275 es treballava en la rosassa central, pel que es pot deduïr que l’església estaria ja acabada. Entre finals del XIII i inicis del segle XIV doncs Santa Caterina quedà completat. El 1261 ja es va fer un capítol general de l’ordre. Al segle XVI es va aixecar un claustre nou, de dimensions similars a l’anterior i a partir de 1601 l’església fou ampliada.

A finals del segle XIII el Consell de Cent, que es reunia al Palau Reial Major, per problemes d’espai, va decidir traslladar-se al convent de Santa Caterina. El dominics de Santa Caterina eren els encarregats de la Inquisició, i van acusar d’heretge al conseller Bartomeu Genovès, per uns escrits apocal·líptics, dels que no li van donar la possibilitat de descàrrec. Per aquest motiu el Consell es va traslladar al convent de Sant Francesc a la part de mar de la ciutat.

Durant la Guerra de Successió el convent es veié afectat pels bombardejos de les tropes francoespanyoles. Entre 1820 i 1823 la comunitat fou exclaustrada. El 1823 s’enderrocà una part del convent per tal de poder obrir el pas del carrer de les Freixures, la biblioteca i el segon claustre. El 1824 la comunitat retornà. La nit de Sant Jaume (25 de juliol) del1835, època en que es produí l’exclaustració, l’edifici fou incendiat durant l’episodi de crema de convents, tot i que malmès sobretot en patrimoni mobiliari, seguí dempeus un cert temps fins que fou derruït. 1837. I el 1847 es començà la construcció del mercat de Santa Caterina. El 2005 el mercat fou reformat i s’iniciaren les excavacions arqueològiques que posaren al descobert restes del convent.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s