Santa Anna.

L’església actual de Santa Anna formava part del monestir que l’Ordre del Sant Sepulcre tenia a la ciutat de Barcelona. El 1141 durant el comtat de Ramon Berenguer IV, Guerau arriba a la península amb la intenció d’establir-hi diversos emplaçaments de l’ordre, entre ells Barcelona. Quatre anys després és té constància que Bernat, canonge de la Catedral, s’ha convertit en prior del monestir, mentre que Guerau ho és de tots els monestirs de la península. Inicialment es van establir a prop de la catedral. Cap al 1177 es traslladen en uns terrenys que ja són els de l’emplaçament actual cap a l’oest, nord-oest de la ciutat. El patrimoni amb el que el monestir s’havia anat fent era ja molt important i al segle XIII el papa Inocenci III confirmà mitjançant una butlla les propietats del priorat. Amb el temps el monestir va anar extent els seus dominis cap a altres terres i altres cases filials: Perelada, Prats de Rei, Olèrdola o Valls.

Al 1423 es va unir al convent de Santa Eulàlia del Camp, un convent que es trobava aproximadament on ara hi ha l’Arc de Triomf de Barcelona. Aquesta comunitat s’havia traslladat al convent dels frares del sac, agustins, que havien desocupat el monestir. Per aquest motiu es passà a dir convent de Santa Anna i Santa Eulàlia. L’any 1489 l’ordre del Sant Sepulcre desaparegué, i passà a formar part dels Hospitalers, però a Barcelona es mantingué el nom popularment del Sant Sepulcre. L’any 1493 el rei Ferran II hi celebrà les Corts Catalanes. Cent anys més tard es va secular i per tant va deixar de ser un monestir. El 1822 va convertir-se en parròquia. S’expulsà la comunitat el 1835, després de les grans revoltes de l’estiu d’aquell any, i es procedí a enderrocar la part del monestir.

El temple és de planta de de creu llatina i s’hi accedeix per la plaça del mateix nom, i per una porta del 1300. L’edifici és de transició del romànic al gòtic del segle XII. A l’esquerra de l’entrada es troba la capella de Tots Sants del segle XIII. L’interior és molt senzill i il·luminat escassament per les espitlleres. Durant el segle XIV es construeix la nau central i les voltes de creueria que la cobreixen, però el transcepte conserva les antigues voltes de canó, veient-se doncs aquesta transició estilística. El cimbori del XV s’acabà el segle i fou destruït per un incendi. Es pot veure de manera clara, gràcies al maó, la diferència entre els paraments originals i els que no ho són.

La capella de Tots Sants, entrant a l’esquerra, està presidida per una Pietat contemporània de Pere Pruna. L’altre costat es troba la capella dels Perdons del segle XIV conté una representació del sant enterrament. Davant d’aquest grup escultòric es podien obtenir les mateixes indulgències que al davant del Sant Sepulcre a Jerusalem, un lloc on poder-se fer perdonar el pecats més greus.

A l’esquerra de la nau, en direcció a l’absis, es troba el sepulcre de Miquel de Boera.

Del convent es conserva el claustre del segle XV. De tipus molt clàssic i corrent en el gòtic català de l’època, i com estava de moda a l’època el jardí està plantat amb tarongers (vegeu Consell de Cent i Palau de la Generalitat). L’arqueria es suportada per columnes quadrilobulades, sobre d’unes bases amb volutes. El capitells tenen motius abstractes i sobre presenten un àbac (una peça sobre el capitell que pot ser decorada) amb rosetes. El sostre era de fusta i en la seva restauració es va recuperar el segon pis d’arcs que havia desaparegut. Al claustre s’obre la Sala Capitular. Quadrada i sostinguda per quatre columnes als cantons que conformen una volta octogonal. La clau de la volta representa al prior que la va fer construir agenollat davant de sant Agustí. La porta de la sala té dues finestretes a banda i banda perquè els llecs poguessin seguir les sessions del capítol.

Al segle XIX encara es conservava un edifici a la part posterior anomenat el noviciat, però en molt mal estat. A finals del segle és va enderrocar per fer la plaça Catalunya, un cop enderrocada la muralla. El 1882 va ser declarada Bé d’Interés, però això no evità que el 1936 l’edifici cremés i se’n perdessin molts dels seus elements i quedés en molt mal estat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s