El gremi dels velers.

Contràriament al que moltes vegades es pensa, el gremi dels velers no reunia a Barcelona, tot i que era una ciutat amb una importantíssima vocació marinera, els fabricants de veles per navegar amb vaixell. Els velers eren els artesans que es dedicaven al teixit dels vels i de les peces més delicades, fetes amb fil de seda en moltes ocasions. Els velers s’organitzaren corporativament mitjançant unes ordinacions recollides en un privilegi reial atorgat per l’emperador Carles V el 16 de desembre de 1533. En la introducció del doGremi Velerscument expressa que, a causa del gran increment que havia pres l’ofici i del gran nombre de teixidors que l’exercien, els consellers de Barcelona concedien la facultat de formar una confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels amb seu a l’Església dels Frares Menors de la ciutat, és a dir, al convent de Sant Francesc a la part baixa de la Rambla. Actualment es pot veure la seva seu de gremi, que va evitar l’enderroc durant l’obertura de la Via Laietana a inicis del segle XX, a la cantonada entre aquesta Via i el carrer Sant Pere Més Alt. La casa va ser construida entre 1758 i 1763 per Joan Garrido, i com era habitual al segle XVIII les seves façanes es van esgrafiar. A inicis del segle XX, la casa va ser restaurada per Jeroni Martorell, i es van afegir esgrafiats que imitaven els ja existents, al cantó de la Plaça de Sant Francesc.

A finals del segle XVIII i primer terç del XIX el Gremi es veu afectat per la decadència del sistema d’organització corporatiu del treball. Finalment, el 3 d’abril de 1834 es fusiona amb el Gremi de Velluters amb l’objectiu de constituir el Col·legi de l’Art Major de Teixits de Seda de Barcelona, que anys més tard es convertirà en el Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona