Caputxinada.

La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s’havien d’aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala, Guillermina Mota i altres.

Maria Aurèlia Capmany ho recorda així: “La majoria dels qui érem al convent vam tenir durant els dies de la caputxinada una experiència comuna i del tot inesperada: la vida en comunitat en un ambient de tensió memorable. Jo voldria afegir doncs, dues o tres imatges que m’han quedat en el record el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció inesperada. M’agradaria recordar també, malgrat se n’ha parlat moltes vegades, l’esperit de solidaritat que s’establí.”