Les Corts: el barri dels masos.

Corts1

Can Rosés

El barri de Les Corts, avui dins del districte del mateix nom, és un barri que té una història molt llarga. De fet, es té notícia de la presència humana des de temps dels ibers i dels romans a prop del mas de Can Batllori. Amb el pas del temps van sorgir en aquelles terres fèrtils un nombre incontable de masos, que van configurar el terreny. Al segle XIII, sota l’autoritat del rei Jaume I, va concedir el privilegi de franqueses a Les Corts, i més tard, al segle XIV, va passar a ser carrer de Barcelona, amb una parròquia pròpia i tots i els mateixos privilegis que la resta dels habitats de Barcelona. Aquests segles, els boscos i camps de Les Corts es van transformar en camps de cultiu i l’espai quedà espurnejat per les nombroses masies que s’anaren construint: Can Sòl de Dalt i Can Sòl de Baix, Can Estela, el mas Escorts, Can Cuiàs i Can Gasparó, Can Planes o Can Rosés en són només alguns dels exemples de la importància agrícola de la zona. La Guerra de Successió el féu també espai d’importància ja que personatges com Felip V i el duc de Pòpuli s’hi instal·laren. A partir d’aquest moment s’hi començaren a diferenciar dos espais: Les Corts Velles, al voltant de l’actual Plaça de Comas i del carrer de Les Corts, i Les Corts Noves que s’agrupen al voltant de la Plaça de la Concòrdia i de l’esglèsia del Remei, construida al segle XIX per Josep Oriol Mestres.

Les Corts

Les Corts amb vista aèria

Amb el temps, aquest barri de vocació agrícola, veiè com es començaven ha instal·lar indústries que ja al segle XVIII, la primerenca indústria de les indianes, inciava la seva activitat al barri. En aquest moment el tèxtil prendrà una força cabdal, a Barcelona i a Catalunya. Però a Les Corts s’hi trobaran també altres tipus d’activitats, com ara les bòbiles, gràcies a la terra coneguda com “el fetge de vaca” per la seva tonalitat vermellosa. Indústria del vidre com Cristalleries Planell, destilats com Can Déu o de vernissos i xarols com Can Castells, que va crear un barri singular i únic de cases, avui en perill. Durant el segle XVIII, Les Corts passà a formar part del municipi de Sarrià, però durant el trienni liberal, 1820-23, aconseguí la seva primera independència, que va ser definitiva el 1836. Finalment, l’any 1897, durant la regència de Maria Cristina, s’incorporaren a Barcelona els municipis de la rodalia, així Les Corts definitivament passaren a formar part de la ciutat comtal.

Un altre fet significatiu pel paisatge i el rostre del barri va ser la projecció i construcció de l’Avinguda Diagonal, una avinguda que ja Ildefons Cerdà havia dibuixat en el seu projecte de l’Eixample, però que no fou fins el temps de la dictadura de Primo de Rivera en que quedà ja més finalitzada fins a la part del Palau Reial de Pedralbes, però seria just dir que la Diagonal ha estat una via que fins el segle XXI no ha estat acabada, com a mínim en la seva part tocant a mar. La prolongació de la Diagonal fins al Palau de Pedralbes va anar acompanyada d’un pla que preveia convertir aquest tram de l’avinguda Diagonal en una via senyorial, plena de palauets envoltats de jardí. Però aquest tipus de construcció era poc rendible per als promotors, així que el Palau Abadal, seu durant la Guerra Civil del govern d’Euskadi, és gairebé l’únic fruit d’aquell projecte urbanístic fracassat”. El palau esmentat és al número 668 de la Diagonal, a tocar de la plaça de la Reina Maria Cristina.  Durant la República es va ser el trasllat de la presó de dones des del Raval, la presó d’Amàlia, a la presó de l’Asil del Bon Consell, presó activa fins ben entrada la dictadura, i lloc on foren tancades les 11 presoneres que foren executades al Camp de la Bota.

Presó dones

Presó de dones, avui El Corte Inglés

En darrer lloc fer esment d’un dels fenòmens socials, esportius, identitaris i nacionals que més importància ha tingut pel barri de Les Corts: la construcció del camp del Futbol Club Barcelona. El famós camp de Les Corts que ha escrit també moltes pàgines de la història del barri, la ciutat i el país. No era el seu primer camp, ja que aquest fou el segon i restà actiu entre el 1922 i el 1957.

Itinerari:

  • Plaça de la Concòrdia
  • Esglèsia del Remei
  • Can Déu
  • Can Gasparó
  • Camp de Les Corts del Futbol Club Barcelona
  • Can Rosés
  • Casa Isidre Déu (Fundació Pere Tarrés)
  • L’Illa
  • Cristalleries Planell
  • Escola Xiroi
  • Can Duran/l’Asil el Bon Consell/Presó de Dones de Les Corts
  • Edifici Trade/Can Grau
  • Edifici Roca
  • Plaça Comas
  • Ajuntament de Districte
  • Centre Cívic Tomasa Cuevas

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s