Palau de la Música Catalana.

Palau de la Musica

Palau de la Música Catalana

El dia 9 de febrer de 1908 es va inaugurar un nou equipament a Barcelona: el Palau de la Música Catalana. El Palau va ser dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. Es va construir entre el 1905 i el 1908, ben depressa. L’encàrrec li va arribar a l’arquitecte català de part de l’Orfeó Català. Aques Orfeó va néixer uns anys abans de la mà d’Amadeu Vives i Lluís Millet. La primera seu del cor va ser un palau del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Per tal de realitzar l’obra, es va comprar el terreny on es trobava el claustre del convent de Sant Francesc de Paula. El claustre havia estat enderrocat el 1902, i aquest espai fou el que ocupà el Palau. Més endavant, l’ampliació de l’edifici féu desaparèixer l’església, que el 1936 va ser cremada. Les obres costaren unes 600.000 pessetes, que es finançaren amb obligacions emeses per l’Orfeó. El 1908 guanyà el concurs de l’Ajuntament de Barcelona a l’edifici més artístic. El 1997 es va convertir en l’única sala de concerts modernista en ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Polèmiques i escàndols a part, l’edifici és una fita. Com en molts edificis de l’Eixemple, la façana principal es troba en una cantonada, la proa, i l’arquitecte aprofità aquest angle per convertir-lo en l’eix sobre el que es planteja l’edifici. Quedà encara més marcat pel grup escultòric de Blay La cançó popular catalana i la imatge de Sant Jordi amb la senyera. L’altra gran innovació va ser situar la sala de concert al primer pis, fent que les escales es transformin en un element fonamental, a més ornamental. El Palau és un conglomerat de les arts aplicades: ceramistes, terrissaires, forjadors, vitrallers, escultors, dibuixants, aplicadors, mosaïcistes…dins i fora, als porxos de l’entrada, a les escales, a les sales, a l’escenari…arreu el Palau desborda decorativisme simbòlic hereu de la tradició artesanal de Catalunya. Recordar les paraules de Robert Hugues en referir-se al Palau:
“Mai més es construirà a Barcelona res que es pugui semblar des del punt de vista d’atreviment conceptual, brillantor formal, simbolisme i efecte decoratiu”.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s