Park Güell.

Eusebi Güell va encarregar a Gaudí el projecte de fer una urbanització per a famílies benestants a una gran finca que havia adquirit a la zona coneguda popularment com la Muntanya Pelada. La seva situació era immillorable, en un entorn saludable i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Pla de Barcelona. A la urbanització es preveien unes 60 parcel·les de forma triangular, amb una xarxa complexa de camins, viaductes i escales que salvaven la topografia del terreny. Les condicions de construcció eren molt restrictives, ja que només es podia edificar una sisena part de la parcel·la, i l’alçada i la ubicació dels habitatges no podien obstaculitzar la vista al mar ni privar els veïns del sol.

L’octubre del 1900 es va començar a anivellar els terrenys i les obres van anar a bon ritme. El 4 de gener del 1903, una descripció publicada a l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes feia constar que ja estaven acabats els dos pavellons de l’entrada, l’escalinata principal, l’aixopluc o espai d’espera, la tanca exterior, els viaductes i una part de la gran esplanada, així com el sistema d’evacuació d’aigües. El 1907 ja se celebraven actes a la gran plaça, per la qual cosa sabem que la Sala Hipòstila ja estava totalment coberta, i el banc ceràmic que l’envolta es va completar l’any 1914.

Park Güell

Park Güell

El primer a comprar una parcel·la al Park, l’any 1902, va ser un amic de Güell, l’advocat Martí Trias i Domènech, que va encarregar la construcció del seu xalet a l’arquitecte Juli Batllevell. Al mateix temps, el contractista de l’obra, Josep Pardo i Casanovas, va edificar una casa mostra per tal de dinamitzar les vendes, que fou projectada pel col·laborador de Gaudí, Francesc Berenguer. Al final, Gaudí s’hi va traslladar a viure el 1906 amb el seu pare i la seva neboda. El projecte de Güell d’urbanitzar no va tirar endavant per diverses raons.

Poc després, l’any 1907, Eusebi Güell convertia l’antiga casa senyorial que ja existia quan va adquirir els terrenys per fer la urbanització, la Casa Larrard, en la seva residència habitual. En aquests anys, i amb el vist i plau del propietari, es van celebrar multitud d’actes cívics a la gran plaça. Eusebi Güell va morir a la seva casa del Park Güell l’any 1918 i els seus hereus van oferir el parc a l’Ajuntament, que va acordar-ne la compra en el plenari municipal celebrat el 26 de maig del 1922. L’any 1926 es va obrir com a parc municipal. La casa de la família Güell va habilitar-se com a escola pública, que va prendre el nom del pedagog Baldiri Reixac, i la zona situada a l’esquerra de l’entrada es va destinar a viver de flors ornamentals per a l’Ajuntament.

Gràcies a la tasca d’Amics de Gaudí, la casa de Gaudí al Park Güell es va obrir al públic com a Casa Museu Gaudí el 1963. El Park Güell es va convertir així en un parc públic molt apreciat pels barcelonins i en un important focus d’atracció de visitants. Va ser reconegut com a monument artístic l’any 1969 i va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984.

Salamandra del Park Güell

Salamandra del Park Güell

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s