Poblenou, el Manchester català.

La història del barri de Poblenou és una història antiga i una història recent depèn de com es miri. El Poblenou és un dels barris que conforma el districte de Sant Martí de Provençals, i Sant Martí té una història prou llarga. Cenyint-nos a Poblenou, al llarg dels segles va ser un espai al nord de la ciutat de Barcelona plena de maresmes, llacunes i camps, que en la seva majoria servien per alimentar molts dels ramats que servien per alimentar la ciutat de Barcelona. Aquests camps també eren de cultius com ara el cànem i fins horta i vinyes. Es té notícia que el mateix rei Martí I l’Humà sovint visitava la zona per poder practicar una de les seves aficions preferides, la caça. Va ser en diversos moment un dels punts en els que es van instal·lar els exèrcits que van assetjar la ciutat, especialment quan el duc de Berwick va decidir traslladar el setge des de la zona oest a la zona de la muralla nord durant el setge de Barcelona a la Guerra de Successió.

 RamblaPoblenou

El Poblenou, a part de ser un espai d’aiguamolls, era un dels dos punts d’entrada i sortida de la ciutat. Per ell passava el camí de França, la coneguda com a Via Francisca, una via, coneguda ja en temps romans, i que sortia des de la Plaça del Blat, ara Plaça de l’Àngel i enfilava al nord seguint de manera paral·lela a la costa Maresme amunt. Avui encara es pot seguir el traçat d’aquesta via en els carrers del Poblenou. Després de la derrota de 1714 i la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, aquest era l’espai que li quedava al nordest. En aquest moment neix un dels espais més significatius i més càrregat d’història: el Camp de la Bota. Poc a poc els taulats, els prats i camps, van anar essent substituïts per les primeres fàbriques d’indianes, que necessitaven molta aigua i molt espai. En queda molt poc traç d’aquesta activitat, però fou molt important en la zona. Mica a mica, i a mesura que la industrialització va anar avançant en el nostre país, aquests va ser el lloc escollit per moltes empreses, la majoria lligades al sector tèxtil, per instal·lar-se. Tot i ser un lloc molt insalubre, poc a poc la població que treballava en aquestes empreses va anar construïnt cases i va anar configurant el barri que va ser al segle XIX i XX. De les fàbriques, potser la més emblemàtica de totes elles és Can Ricart, una de les empreses més grans de Barcelona juntament amb les dels Batlló a Urgell i Sants i la dels Güell i Muntades a Sants. Aquestes grans empreses portaren a l’aixecament de barris de barraques, d’ells els més coneguts van ser el barri de Pequín i el Somorrostro.

Can Felipa

L’aparició del ferrocarril que connectava Barcelona i Mataró va suposar un canvi, com també ho va fer l’aparició del Cementiri de Poblenou ja a finals del segle XVIII. El Poblenou però va viure una radical transformació en primer lloc amb la crisi del tèxtil als anys 70, i el tancament de moltes, de pràcticament totes les empreses que havien configurat el Manchester català. Poc després van arribar les transformacions que van iniciar els Jocs Olímpics de 1992 i el desenvolupament de la zona de Diagonal Mar amb el Fòrum de les Cultures de 2004. Van ser moments de transformació, d’una transformació amb molts diners pels mig i a un ritme que no va respectar el ritme ni les necessitats del propi barri. Unes transformacions que van ser més ambicioses que no pas reals. Amb tot, i com ha demostrat la ciutat en motíssimes ocasions, la ciutadania del barri va aconseguir que la transformació fós menys virulenta i més respectuosa amb les necessitats del propi barri. Tot i aquesta transformació, Poblenou segueix tenint un caràcter propi i una personalitat marcada, l’únic dels antics municipis del pla de Barcelona que conserva una Rambla, plena de vitalitat.

Itinerari:

  • Can Jaumeandreu
  • Can Ricart
  • Parc Central del Poblenou
  • Carrer Pere IV
  • Can Felipa
  • Santa Maria del Taulat
  • Centre Moral del Poblenou
  • El Tío Ché
  • L’Aliança del Poblenou
  • Plaça de la Unió
  • Plaça Prim
  • Sant Bernat Calvó
  • Flor de Maig
  • Can Massana
  • Cementiri del Poblenou

Durada de la ruta: dues hores i mitja, aproximadament.