El Raval, un barri del segle XIV.

El gat de Raval de Botero

El gat de Raval de Botero

Barri del Raval, un barri del segle XIV. Tot i aquest nom a la ruta, s’ha de dir que aquest títol no és cert del tot, ja que l’existència del Raval és molt més antiga. De fet tan antiga que a l’església de Sant Pau del Camp, un dels pocs exemples del romànic a la ciutat de Barcelona, s’hi troba la làpida del comte Guifré II (segle X).  Al llarg dels segles XI, XII i XIII el Raval (que en àrab significa barri fora de les muralles) va ser l’espai de tallers de manofactura, molins i horts espacialment. Al gran hort de Barcelona. En aquest espai van anar proliferant des del segle X monestirs, hospitals i altres institucions i edificis de caire religiós, gràcies a l’espai disponible. Aquestes institucions religioses van tenir una enorme importància, i algunes d’elles han perviscut fins als nostres dies. El cert és però que moltes d’elles (convent del Carme, convent dels Àngels, convent de Montalegre, les Elisabets i un llarg etc) van desapàreixer en les revoltes urbanes de inicis del segle XIX, especialment la del 1835, i pels posteriors processos de desamortització van passar a ser terrenys urbanitzables. Un dels edificis amb més significació és l’Hospital de la Santa Creu, institució creada el 1401 per Martí l’Humà.

Un temps abans el seu pare, Pere III, havia manat construir una muralla que tanqués el Raval dins l’espai de la ciutat. D’aquesta manera Barcelona adquireix l’aspecte singular que avui en dia encara té el centre de la ciutat. Importants espais i edificis com les Reials Drassanes quedaren dins les muralles. L’existència d’aquestes noves muralles provoca certs canvis, com la importància de les noves portes com la de Sant Antoni (lloc que a més serà escenari d’execucions), l’aparició de punts de control de mercaderies i l’aparició de tallers i fàbriques, com passarà amb el d’Erasme de Gòmina o la fàbrica Bonaplata.

Al llarg del segle XX el barri es convertirà en un espai divers, marginal, boig, interessant i un xic a part de la resta de la ciutat. Escenari de la vida intel·lectual i paisatge de novel·les d’alguns dels seus fills il·lustres: Terenci Moix, Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza o Maruja Torres. Algun dels seus locals, personatges i indrets són dels més singulars de la ciutat (el Bagdad, el Marsella o el Pastís, la Monyos, Enriqueta Martí o el Noi del Sucre).

Itinerari:

Suggerència: Aquesta ruta, si es vol fer de manera completa i més detallada es pot fer en tres rutes diferents, que comprendrien la part alta del Raval fins a l’Hospital de la Santa Creu, la part mitja entre els carrers del Carme i Hospital, i finalment la part baixa fins a les Drassanes.

Hospital de la Santa Creu

Hospital de la Santa Creu

Per veure l’itinerari cliqueu el mapa.

Aquest itinerari té una durada d’unes dues hores i mitja aproximadament.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s