Hospital de la Santa Creu.

Al llarg del període medieval havien anat apareixent diversos hospitals a la ciutat de Barcelona. Aquests hospitals tenien per objectiu ser llocs on es podien atendre persones malaltes, però també s’hi podien atendre persones amb problemàtica socioeconòmica, i també existien els hospitals per viatgers. D’entre aquests hospitals es poden citar els hospitals d’en Colom, Desvilar, Sant Macià, dels Mesells o Sant Llàtzer o el d’en Marcús, o extramurs el de Santa Eulàlia del Camp.

Aquests diversos hospitals van anar desenvolupant la seva funció fins que l’any 1401, el rei Martí I l’Humà i la seva esposa Maria de Luna van decidir, juntament amb el Consell de Cent, la creació, al lloc on es situava l’Hospital d’en Colom,  d’un gran equipament assistencial: l’Hospital de la Santa Creu.

Aquest edifici, o millor dit, conjunt d’edificis, agafa com a model arquitectònic els monestirs. La seva construcció aprofitava els fons i la pedra per realitzar una ampliació de les Reials Drassanes i del nou Palau Reial que es volia construir adosat a aquestes. L”edificació començà el setembre de 1401 i es perllongà en una primera fase fins 1450. Tot i que provablement es plantejava com a conjunt amb quatre naus de dues plantes, finalment el conjunt quedà en tres. Al segle XV s’hi afegeixen les dues escales monumentals al claustre, l’arribada de l’aigua potable i la porta plateresca del carrer Hospital. L’edifici a més comptava amb la Casa de la Convalescència i amb el Col·legi de Cirurgia, avui Reial Acadèmia de Medicina, on estudià Dolors Aleu.

Aquest fou l’únic hopital que funcionà a la ciutat fins a finals del segle XIX, però amb l’augment de la població i una greu epidèmia de colèra de mitjans de segle es començà a replantejar la seva existència i funció. A més a mitjans del segle XIX, el plantejament de l’assistència sanitària en base a la caritat i l’almoina de l’església està seriament qüestionat. Es reclama ja que s’assistència sanitària, en espacial de les classes més desafavorides, no és un acte de bondat sinó un dret ciutadà, que ha de ser regulat des del poder polític.

Així doncs, el 1902 comença la construcció del nou Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que es perllongarà fins el 1930. I on seran traslladat tots els recursos assistencials de la ciutat de Barcelona.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s