Juliana Morell.

Juliana Morell va néixer al barri del Raval, concretament al carrer de la Cendra el el 26 de juny de 1594 i va morir a Lió el 1653. Filla d’un banquer barceloní, Joan Antoni Morell, va rebre des de petita una àmplia educació, gràcies a la voluntat del seu pare, una voluntat que trencava les convencions de l’època. El pare partia dels ideals humanistes que l’educació aconseguia el màxim desenvolupament de les persones, la plena virtud. Veient les aptituds de la filla, li ofereix les millors opcions. La seva mare havia mort quan Juliana tenia tres anys. Amb un pare com aquest i amb una nena amb les qualitats de Juliana, els dominics ja la van ensenyar a llegir i a escriure amb quatre anys. Als set anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu i als disset parlava i escrivia en catorze idiomes. A més de rebre formació musical en orgue i arpa, estudià les matèries habituals del currículum universitari (els clàssics, retòrica, dialèctica i filosofia moral) a més de metafísica, matemàtiques, astronomia, física, dret civil i dret canònic.

El 15 de setembre del 1608, quan en tenia catorze, entrà al monestir de les monges dominiques, a Avinyó, lloc al que s’havien refugiat perquè el pare fou acusat d’homicidi. Va quedar-se allí fins que va tenir 59 anys, fins la seva mort l’any 1653, durant els quals a més de ser mestra de novícies i tres vegades priora (la primera vegada només tres anys després de fer els vots), es dedicà a l’estudi i a l’escriptura. L’activitat de Juliana li llaurà una fama que consolidaria el 1608, quan aconseguí el grau de doctora en lleis en defensa pública al palau pontifical d’Avinyó, davant d’un il·lustre auditori atret pels rumors sobre la jove Juliana. Aquesta defensa seria posteriorment coneguda com l’”Oració reciatada davant Pau V”, malgrat el papa no fou present en aquesta ocasió.

Juliana Morell

Tenint en compte que fins el segle XVIII, la dona és contemplada, en general, com una criatura compendi de tots els mals, assimilada a la imatge negativa d’Eva i com a font del pecat original i perdició dels homes, la vida d’aquest dona del Raval, és una notable excepció pel que fa a l’anonimat al qual es veieren abocades la majoria d’elles a causa del convencionalisme de l’època. Amb tot , tant el seu pare, professors, preceptors i demés, per més que apostaven per una educació femenina que fes arribar a l’individu a la virtud, creien que el nivell i la capacitat d’una dona estaven supeditats als de l’home, i que no eren iguals. Juliana, com les dones de l’Edat Moderna, trobà en un convent un espai de llibertat i favorable a les seves inquietuds i aptituds. Juliana Morell és una de les dues dones que el seu nom apareix al paranimf de la Universitat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús. Fins i tot Lope de Vega li va dedicar uns versos en el seu poema, “El Laurel de Apolo“.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s