Sant Pau del Camp.

Es té notícia que el comte de Barcelona Guifré II l’any 911 es feu enterrar en aquest monestir del Raval. Per tant en algun moment del segle IX, i molt provablement per la iniciativa del propi comte, es fundà un monestir amb una petita comunitat benedictina. Aquesta fundació va força en paral·lel a l’altra fundació benedictina de la ciutat, just a l’altra banda: Sant Pere de Puelles. Aquesta comunitat patí les conseqüències de l’atac el 985 de les tropes califals comandades per Almansor.

Sant Pau del CampEl monestir va viure moments de poca activitat fins que el matrimoni Geribert Guitard i la seva esposa Rotlenda de Bell-lloc (Cardedeu), feren importants donacions al monestir per tal de restaurar-lo, i sota l’autoritat del Papa, el posaren sota el domini de la important abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès. D’aquesta època, segle XII, daten la majoria dels elements arquitectònics del monestir. Al voltant van anar apareixent un seguit d’horts i de cases que conformaren una vila, tributària del monestir. D’aquests horts el més important era el de Sant Bertran. Al llarg dels segles XII i XIII es construeixen la majoria dels elements coneguts: l’església i el seu claustre amb arcs lobulats, de marcada influència andalusina.  Al segle XIII deixa la seva relació de dependència amb Sant Cugat i passà a formar part de la Confederació Claustral Tarraconense, és a dir, una institució que reuneix les comunitats benedictines de Catalunya. El prior de Sant Pau en serà el primer president d’aquesta assemblea. Moltes de les reunions d’aquesta Confederació se celebraren a Sant Pau. A partir del segle XVI manté relació amb l’abadia de Montserrat, i més tard amb la de Sant Pere de Portella al Berguedà.

Al segle XIX amb la ocupació francesa passà a ser hospital i després caserna de les tropes italianes. Després de la marxa de les autoritats franceses, el monestir fou restaurat però durà poc, ja que amb la revolta de 1835, un dels monestirs cremats i assaltats fou Sant Pau. Llavors fou reconvertit en escola i caserna, mentre que l’església passà a ser l’església parroquial del barri. A finals de segle comença la lluita per catalogar-lo com a monument nacional, 1879. Al 1894 començà la restauració del complex, del que en resten l’església, el claustre, la sala capitular i la casa abacial, avui la rectoria.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s