Seguint l’olor de la xocolata

Catalunya va ser un dels territoris on la xocolata va tenir més incidència a nivell mundial, ja des del segle XVII. Una mostra en són Barcelona, Agramunt i Tàrrega, ciutats capdavanteres del treball amb xocolata. Xocolates Jolonch, de la vila d’Agramunt, és la fàbrica de xocolata més antiga d’Agramunt, data del 1770 i tenim la sort de que encara estigui activa. Sempre ha contat de gran renom per la seva producciEscrivàó totalment artesanal i de màxima qualitat. Barcelona però es va convertir en el centre de l’arribada del cacau, la seva producció, transformació i venda a tot el territori. De fet, Barcelona va arribar a tenir tres gremis que venien aquest cobdiciat producte. Una exemple de la presència de la xocolata a la vida de la gent n’és el fet que el president Lluís Companys, abans de ser afusellat per l’exèrcit franquista el 1940, va demanar com a última voluntat un tros de xocolata (a la pedra) d’Agramunt, tal com s’explica al llibre de Josep Benet “Exili i mort del president Companys”. Les seves germanes, conscients que el farien content, n’hi van portar un bocí. Endinsar-se en l’univers de la xocolata és endinsar-se en la història de l’arribada dels europeus al segle XV a Amèrica, i la relació que els diversos pobles mesoamericans hi tenien. Al principi no era un producte del gust dels europeus, fins que es va començar a endolcir. Llavors, la xocolata es va convertir en un producte que va anar a parar als paladars dels més rics, ja que era un producte car per diverses raons. Amb el pas del temps i amb personatges com Anna d’Àustria, la reina dels mosqueters, la xocolata es va anar difonent per Europa i va anar entrant als hàbits de les persones. El seu consum va anar augmentant, i així que el negoci estava servit, i la producció i comprar de cacau, també.

La manera de consumir-lo és també un fet que ha anat canviant amb el temps. Alhora, les formes de presentar-lo van diversificar-se i apareixeren productes com els batuts, el cacau en pols, els bombons, les preses…Barcelona, que al llarg del segle XVIII començarà ja a rebre vaixell procedents d’Amèrica al seu port, crearà un univers a l’entorn del producte. Els gremis que el produien, els establidents que el fabricaren, els productes fets amb xocolata o els rituals per prendre-la. Fixeu-vos si la xocolata era un producte de consum tan generalitzat, que el bisbe de Barcelona, el 1681, Alfonso Sotomayor va haver de redactar i publicar una encíclica on prohibia el consum de  xocolata a dins de les esglésies, metre els rector de torn celebrava l’ofici.

Itinerari:

Casa Amatller ruta

  • Casa Amatller
  • Plaça Catalunya
  • Granja Viader
  • Casa Garriga
  • Escribà
  • Plaça del Pi i carrer Petritxol
  • Palau del Baró de Maldà
  • Xocolateria Fargas
  • La Bòria
  • Plaça de la Llana
  • Born

Casa Duran Reconstruccio