Sant Just i Bon Pastor.

L’església de Sant Just i Bon Pastor  és un dels temples més antics i amb més història de la ciutat de Barcelona. Es té notícia d’aquesta edificació cap al segle IV, per tant en dates molt antigues. A inicis del 2011 es va descobrir a l’església les restes d’un baptisteri en forma de creu grega (amb les quatre braços iguals) en el que es realitzarien els batejos dels cristians romans per Pasqua. Aquesta descoberta primer de tot ens situa una resta material que data l’existència de l’església al segle VI en època dels visigots. Per altra banda a portat als historiadors a suposar l’existència de dos nuclis religiosos importants a la ciutat en aquesta època: el de tradició romana a Sant Just i el de tradició arriana a la Catedral. I per tant s’hauria de suposar també que els bisbes romans celebrarien i estarien emplaçats en aquest temple. També s’han trobat altres elements romans, ja que l’espai ja estava urbanitzat en època romana, que en època visigoda s’haurien usat per decorar. També es troben dos capitells que actualment són piques d’aigua beneïda.

El que també està documentat és que l’any 801 el rei franc Lluís el Piatós, fill de Carlemany, encara durant el regnat del seu pare, en el marc de la conquesta de la ciutat de Barchinona, Barcelona als musulmans, n’ordena la reconstrucció. S’erigeix un temple romànic dedicat almenys des del segle X als sants que s’hi advoquen. En aquesta època, durant el comtat de Borrell II,  passen a la Catedral els delmes, drets,m primícies i béns de Sant Just. Per jurisdicció el Palau Reial Major estava dins la seva àrea, així com moltes famílies nobles que contribuïren a la seva edificació.  De l’any 900 es conserva una làpida sepulcral amb el nom de Witiza amb datacions sobre els reis francs. Es pot dir que Witiza va ser el primer parroquià de Sant Just i Bon Pastor. Va ser Lluís el Piatós el rei que va fer la concessió dels tres privilegis del temple, concretament a l’altar de Sant Feliu: el Testament Sacramental, la Batalla Jutjada i el Jurament dels Jueus. En aquesta època i fins la construcció de la capella de Santa Àgata, sant Just i Bon Pastor van ser la capella palatina del palau i per tant el temple principal de la família comtal.

El dia 11 de febrer de 1342 van començar les obres de construcció de l’actual edifici gòtic, les quals a mesura que avançaven van comportar l’enderroc de l’església romànica. L’any 1360 els trams ja construïts de la nau permetien el culte en la nova construcció gòtica. El rei Martí l’Humà, l’any 1399, va fer donació a la basílica d’un reliquiari amb la Vera Creu, sembla que el monarca tenia una gran estima al temple. A meitat del segle XV es va començar un absis de cinc absidioles o capelles. D’aquest ambiciós projecte, segurament a causa de diverses circumstàncies històriques (pesta, guerra civil), només es va aixecar una part de la primera absidiola del costat de l’evangeli. La columna amb el seu contrafort van passar a formar part de la sagristia, quan a finals del segle XV es va decidir edificar un absis més simple de tres cares i sense absidioles, que ja estava acabat l’any 1522. L’interior està compost per cinc trams en una sola nau. Cada tram amb la seva volta i la seva clau per tancar-la, les claus són totes del segle XIV, menys la darrera. Cada tram està correspost per una capella lateral a banda i banda, i cadascuna amb un finestral amb vitralls, alguns són obra de Joan Fontanet.

Cal fer un esment especial a la capella de sant Feliu, al costat de l’Evangeli. Aquesta capella a part de comptar amb els tres privilegis, també es l’espai reservat a la família Requesens. La capella estava acabada el 1371, i la família Requesens i feu erigir el retaule de la santa Creu, al que el Consell de Cent manà que s’hi afegís la imatge de sant Feliu i l’escut de Barcelona per poder realitzar els tres juraments. També es pot veure l’escut de la família.  El retaule va ser encarregat per Jaume Joan de Requesens al mestre tallador Joan de Brusel·les. El pintor portugués Pere Nunyes s’encarregà de les imatges.

L’altar on es venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat des de temps molt antic segons la tradició però només documentada des del segle XIX, quan es reformà aquest espai. La façana de l’edifici va ser reformada al segle XIX per l’arquitecte Josep Oriol Mestres en estil neogòtic entre el 1880 i el 1887.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s