El dia 21 de desembre de 1850 naixia al carrer Avinyó de Barcelona el polític, escriptor, pensador i especialment arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Personatge molt vinculat al món de l’edició a l’inici, ja que era la professió del seu pare, que donà entre altres la construcció de l’editorial Montaner Simon a l’Eixample, avui seu de la Fundació Tàpies, el primer edifici que a l’Eixample combinava el maó i el ferro. Estudià arquitectura a Barcelona i Madrid, i a partir de la creació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el 1875, s’hi incorporà com a docent durant 45 anys. Mestre de mestres: Jujol, Gaudí o Puig i Cadafalch. Políticament molt vinculat a la dreta catalana, va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista de Cambó, diputat a Madrid entre altres. Domènech i Montaner és responsable de una part significativa del paisatge barceloní: Palau de la Música, casa Lleó Morera, casa Fuster, palau Ramon Montaner,casa Lamadrid, la reforma de la casa de l’Ardiaca, la casa Thomas, l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, el Castell dels Tres Dragons o el desaparegut Hotel Internacional són alguns dels seus fruits arquitectònics. Al final de la seva vida es dedicà a la història de Catalunya i a l’heràldica en especial a casa seva a Canet de Mar.
Caminant amb la història 