De fet quan es parla de muralla romana de Barcino en realitat es fa referència a dues muralles diferents. La primera va ser construida al segle I aC, just en el moment fundacional de la colònia. Era una muralla molt senzilla, de forma octogonal-rectangular, d’uns 1.270 metres de perímetre i amb poques torres, en els angles de la muralla i al costat de les portes. Aquesta muralla delimitava un espai d’unes 10 hectàrees i s’obria als quatre punts que formen els eixos dels dos carrers principals, és a dir: la porta praetoria (porta de la Plaça Nova), porta decumana (la porta de mar), la porta principalis sinistra (porta de la Plaça de l’Àngel) i la porta principalis dextra (porta del carrer Call, cantonada Banys Nous). A la porta decumana hi havia una ciutadella defensiva.
A partir del segle II dC les primeres incursions a la zona del Pla de Barcelona de pobles germànics (alamans i francs, als que en seguiran altres) fan que les muralles siguin reconstruides de bellnou. Les noves muralles seran un sistema defensiu molt més imponent. Foren construides durant el regnat de Claudi II, i aprofitant els fonaments de les antigues muralles. Es tracta d’un doble mur, que té una separació d’entre 2 i 3 metres, i que en alguns punts arriba als 8, farcit de pedra i morter. Tant pel mur com pel reompliment intern es van utilitzar pedres, materials i restes d’antigues construccions i obres artístiques. Es possible doncs veure restes de columnes, altars (ara), làpides o fins hi tot escultures a les muralles. La muralla comptava amb un gran nombre de torres, aproximadament unes 80, de base quadrada i d’uns 18 metres d’alçada. Als laterals de les portes les dues torres eren de base circular.
Caminant amb la història 