Escut de la Inquisició de Felip II
A partir de l’any 1412 la Corona d’Aragó viu una sèrie d’importants canvis: l’arribada al tron reial de la família Trastàmara (després del Compromís de Casp) i els llaços que manté amb la família reial de Castella; la Guerra Civil que protagonitzarà el rei Joan II i que enfrontarà durant una dècada diversos sectors de la societat catalana, des de l’alta burgesia als pagesos més pobres; i finalment, l’obertura de noves rutes comercials a finals dels segle XV i XVI cap a l’Atlàntic, en detriment de la importància comercial del Mediterrani.
Aquests esdeveniment juntament amb un canvi en l’organització política de la Corona d’Aragó durant el regnat de Ferran II el Catòlic van portar a la Corona a un moment de canvi i d’importants transformacions. Els reis ja en l’època del Casal de Barcelona tenien entre els seus servidors més propers al lloctinent, és a dir aquell que fa les funcions de rei, quan el rei no és al territori. A partir de Joan II, però molt especialment des de Ferran II el lloctinent, ara conegut com a Virrei serà una figura central de la política catalana. Apareix també el Consell d’Aragó, un òrgan assessor del rei, l’Audiència Reial de Catalunya, la màxima institució judicial, i molt especialment arriba la Inquisició Castellana, una institució que partir del tombant del segle XV al XVI tindrà un paper molt destacat en la història de la Corona i en especial pels conversos o treslits com se’ls anomenava a la Corona. Si bé és cert que la Corona des de temps de Jaume I compta amb la presència de la Inquisició, no serà fins aquest moment en que es convertirà en una força política de primer ordre. De fet l’única institució a part de la monarquia, que compartiran els regnes de Castella i Aragó. L’arribada d’Alonso de Espina al tribunal de Barcelona suposa un fort impacte a la ciutat. Per mostra un relat de la historia de Blanquina March. Vegeu el cas de Castellar del Vallès.
Les tensions entre la Corona i la monarquia dels Àustries van ser una constant al llarg del segles XVI i XVII. Si bé és clar que els Habsburg eren una nissaga política acostumada a la governació de territoris diversos i dispersos en règim federatiu. El gran monarca de l’època és sense cap dubte l’emperador Carles I que feu una visita a Barcelona entre el 1519 i el 1520, on entre altres coses escolli la Catedral per reunir a l’Ordre de Cavallers del Toisó d’Or.
D’aquesta època emergeixen a Barcelona dues dames amb una força inusitada: Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare i filla. Pertanyents una de les més altes nissagues nobles de Catalunya i del rei. Tanta va ser la proximitat d’aquestes dames a la cort, que el rei Felip II anomena l’àvia a Hipòlita. Dos són els espais que aquestes dones ocuparan: el Palau Requesens, actual Acadèmia de les Bones Lletres i el Palau Reial Menor.
El gran conflicte de l’època fou sense cap dubte la Guerra dels Segadors (1640- 1652), el carrer Ample es tornà en escenari inesperat del que històricament es coneix com a Corpus de Sang . Després d’unes disputes entre els segadors reunits per ser contractats i les autoritats reials, un bon nombre de segadors es dirigeixen al Palau del Virrei per reclamar justícia. El conflicte ja encés arreu del territori català pels abusos de les tropes castellanes, acabarà amb l’assassinat del Virrei, Dalmau de Queralt. El conflicte obert entre Castella i Catalunya portarà aquesta darrera primer en proclamar la seva Primera República sota el lideratge del president Pau Claris, i després a buscar el suport de la França de Lluís XIII i Richelieu. França però un cop obtingut els beneficis esperats dels conflicte, se n’enretira deixant Barcelona patir un setge d’un anys (1651-1652).
Itinerari:
- Plaça del Rei, la casa Trastàmara
- Palau del Lloctinent, els virreis dels Àustries
- Inquisició castellana
Palau de la Generalitat- Carrer Ample
- Pla de Palau, palau del Virrei
- Palau Reial Menor (Estefania de Requesens)
Per veure la ruta cliqueu el mapa.
Caminant amb la història 