Muralla i portal de Santa Madrona
Al llarg dels segles de l’Edat Mitjana la població que vivia dins de les muralles romanes ja no hi va caber. Aquestes muralles podien acollir unes 5000 ànimes, així que amb els pas dels segles la població va començar a establir-se en diversos punts fora d’aquests, la majoria anomenats viles noves o burgs: el burg de Santa Maria del Pi, vilanova dels Arcs (davant la plaça Nova), el burg de Sant Pere. els Còdols, vilanova de Mar i la zona del Mercadal, és a dir l’entorn de la plaça del Blat (avui plaça de l’Àngel) i el carrer Bòria.
Al segle XIII, començant durant el regnat de Jaume I, la monarquia i l’autoritat municipal acorden la construcció d’unes noves muralles defensives. El primer dels trams construits serà el que separa a ciutat amb la Rambla. La muralla al llarg dels regants de Pere II i Alfons II creix cap a l’est, és a dir Jonqueres i Sant Pere, per acabar més o menys al Portal Nou (on avui es troba l’Arc de Triomf aproximadament). La muralla deixava fora altres zones habitades com Santa Eulàlia del Camp, més enllà del passeig Lluís Companys o Sant Pau del Camp al Raval.
Per curiós que pugui semblar durant el període medieval la zona que tanca la part de llevant, on se situava el convent de Santa Clara, no va ser mai emmurallada. En aquesta part de la ciutat es creia que el pas del Rec Comtal ja actuava com a element defensiu de la ciutat, i per això no va ser fins a inicis de l’Edat Moderna que aquesta zona es tanca.
Al llarg del segle XIV, durant el regnat del rei Pere III, i especialment quan aquest involucra la Corona d’Aragó en diversos conflictes, especialment amb el seu cunyat el rei de Mallorca i amb Castella, es decideix reforçar les estructures defensives de la ciutat i construir un nou tram de muralla. Aques nou tram envoltarà el barri que n’havia quedat fora el segle anterior, el Raval. Un barri ple de monestirs, hospitals, horts i alguns tallers i molins manufacturers. Per tant un espai interessant a protegir ja que en períodes de conflicte o setge el Raval podia convertir-se en el rebost de la població. De fet el seu propi nom prové de la paraula àrab Rabat que significa barri fora muralles.
Per curiós que sembli, Barcelona durant tota l’Edat Mitjana no construirà mai una muralla que tanqui la seva façana marítima, tampoc Barcelona tindrà port i per tant el que es podia veure si els habitants de Barcelona es dirigien cap a mar, era la platja, la sorra i l’aigua del Mediterrani.
Caminant amb la història 