Vaga tramvies.

El dia 1 de març de l’any 1951 començà una de les primeres protestes de caràcter massiu contra el franquisme: l’anomenada vaga dels tramvies. Era el primer cop que la població a Barcelona organitzava i participava d’una protesta general en contra la precarietat que aquella societat vivia des del final de la Guerra Civil. Una protesta que començà de manera espontània però a la que aviat s’hi sumaren els principals sindicats i organitzacions clandestines. L’esclat era la pujada de 20 cèntims en el preu del bitllet de tramvia a Barcelona, una pujada que a més era del tot discriminatòria, ja que a Madrid fou molt inferior. En aquest context es donaren també increments de les restriccions elèctriques i les tensions existents entre el governador civil de Barcelona, Baeza Alegría, i un important sector de la Falange barcelonina.
Aquesta situació va fer que apareguessin uns fulletons on es demanava a la població que no agafés els tramvies en senyal de protesta. I el dia 1 de març el boicot era total. Alguns apunten a que la pròpia Falange de Barcelona hauria col·laborat indirectament en aquesta vaga per l’oposició al governador Baeza. El que sí sembla clar és que un cop iniciada, van ser els sectors enquadrats a la CNT qui es van cuidar de mantenir-la i augmentar-la fins el dia 12 de març, quan Baeza va ser destituït, també l’alcalde de la ciutat, Josep Maria Albert Despujol, i la pujada de preus anul·lada. A més Baeza havia utilitzat la Guàdia Civil per reprimir la protesta, el mateix dia 12, causant la mort a diverses persones. Les represàlies però, existiren: 65 cenetistes van ser condemnats el novembre del mateix any a llargues penes de presó d’entre 8 i 30 anys i 2 d’ells a mort. Entre ells va ser detingut Gregorio López Raimundo. Un dels moments àlgids, i potser més romàntics dels fets, fou un partit del Barça en el que al sortir del camp de Les Corts plovia i l’afició va decidir tornar a casa a peu malgrat la pluja.