Salomó ben Adret.

Salomó ben Adret és una figura clau i importantíssima de la història medieval catalana. Va néixer cap al 1235 i va morir el 1313. Va ser rabí durant uns quaranta anys de la sinagoga major de la ciutat de Barcelona, i líder la comunitat de jueus de la Corona sotta l’autoritat dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II.

Fill d’una família benestant del call de Barcelona, Salomó ben Adret es va ocupar del negoci familiar: el préstec de diners; aviat va destacar, però, en els estudis religiosos. Va tenir per mestres dues grans figures del judaisme català i europeu del segle XIII: el rabí Mossé ben Nahman de Girona (Nahmànides, 1194-1270) i el rabí pietista Jonà ben Abraham Gerondí (1200-1263). Un cop completada la seva formació com a talmudista, va deixar els negocis bancaris. El Talmud, a diferència de la Torà, és la llei no escrita del poble jueu, i text bàsic i fonamental, juntament amb aquest, per judicar.

Al llarg de la seva vida, i potser la part més substancial de la seva obra, es dedicà a escriure les conegudes Responsa. Les responsa són respostes a dubtes i consultes que els representats de les comunitats jueves d’arreu enviaven a un savi per ser consultat. En aquest cas ben Adret en va escriure unes 3000 i a lloc com França, Provença, Alemanya, Castella…

M’has preguntat si és permès que un metge israelita sotmeti a tractament una dona cristiana, perquè concebi, o si cal assimilar aquest cas a aquell principi talmúdic que diu que «una dona israelita no ha d’assistir una gentil en el part, perquè aquesta educarà el fill en la idolatria».

La meva deducció és que la dona israelita pot assistir una cristiana en el part per una remuneració, per tal de no provocar enemistat, com ens fa sabedors el Talmud en aquell mateix passatge: «Una dona israelita no ha d’assistir una gentil en el part. Tanmateix, hom objectà: Una dona jueva pot assistir una gentil en el part per una remuneració, però no de franc. Rabí Yossef digué: Per una remuneració és permès per tal de no provocar enemistat.» Doncs, més encara en el cas d’un metge, que tracta tothom, i que si no les tractava li tindrien més rancúnia. Jo mateix he vist mestre Mossé ben Nahman, de bona memòria, ocupar-se en aquesta tasca a casa de cristianes per una remuneració.

Fou també com a rabí un líder preocupat per mantenir l’ortodòxia dins de les comunitats jueves, especialement durant la segona meitat del segle XIII quan havien començat a arrelar els partidaris del racionalisme, influenciats per l’andalusí Maimònides, seguidor d’Aristòtil. Per ells la ciència i la raó és un bon camí cap a Déu. En canvi tant Nahmànides, com el seu deixeble Salomó ben Adret són totalment contraria a aquestes creences. Ben Adret arribarà a imposar, sota pena d’excomunió, que els menors de 25 no puguin estudiar els “llibres grecs”. també sembla que va participar en una disputa religiosa entre judaïsme i cristianisme, defensat per Fra ramon Martí durant el regnat de Jaume II. Així com haver participat en una missió de rescat a Egipte d’un temple pressoner de Terra Santa que el rei Jaume mana alliberar a Eimeric d’Usall.

Salomó ben Adret

Salomó ben Adret

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s