Més curiositats de la història: Josep Vicenç Foix va néixer un 28 de gener i va morir un 29 de gener, això sí, amb 94 anys de diferència entre una cosa i l’altra i, com no, una vida dedicada a les lletres. Va néixer a l’antic poble de Sarrià, població que avui en dia és un barri de Barcelona, ja que no va ser incorporada a la ciutat comtal fins el 1897. Era fill de Josep Foix i Ribera, pastisser originari d’Els Torrents, al Solsonès, i de Paulina Mas i Rubinat, de Manresa. Va néixer en una casa al número 57 del carrer Major de Sarrià, on el matrimoni obrí una pastisseria que va obrir les portes el març de 1886.
Al primer pis de l’edifici es trobaven les dependències de la família Foix. De la decoració original encara se’n conserven alguns elements a dia d’avui, com una gran làmpada, els sostres pintats o una capella per a la Mare de Déu del Roser, patrona de Sarrià, a qui, tradicionalment, les treballadores de la pastisseria posaven espelmes.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà al segon curs per continuar el negoci de la pastisseria familiar alhora que iniciava el seu interès per la lectura de clàssics com Lord Byron, Dante Alighieri o Charles Baudelaire. Va formar-se en els ambients noucentistes, va rebre la seva rigorosa exigència en el domini de la llengua catalana. I gràcies a aquesta autenticitat fixada en la seva terra, va deixar de ser regional, provincià o caduc. Però sembla que Foix no va tenir mai massa habilitat amb la pastisseria, i que fins i tot es va endur alguna esbroncada del seu pare per ser una mica matusser. Malgrat això, i la seva activitat en l’àmbit literari, Foix va estar sempre lligat al negoci familiar. Ajudava els diumenges i les diades assenyalades en què augmentava la feina i com recorda Madern, fins als 75 o 80 anys li agradava baixar a l’obrador per guarnir personalment les mones. Un altre dels fets poc coneguts de Foix, potser, és que fou un home solitari, fins que a l’estiu de 1931 es casà amb Victòria Gili i Serra, de 22 anys. Se separaren el 1948, sense fills. Victòria morí el 1982.
Caminant amb la història 