Baluards i portes.

A partir del segle XV, i especialment al XVI, les muralles de Barcelona es van fortificament cada cop més. En l’atac de la flota genovesa-castellana a Barcelona al segle XIV està documentat l’ús d’armes de foc per primer cop a la ciutat. Les armes de foc són una revolució tal en els conflictes que les muralles i els sistemes defensius han de transformar-se. Les muralles es fan més gruixides per resisitir els embats de les canonades i més baixes, per oferir menys espai on disparar bales.  Les torres de defensa eren també un problema, eren molt adeqüades pels trets de l’artilleria. Les que millor resistien eren les rodones, ja que la seva estructura els permetia tenir una millor resistència.

Com a resposta a l’ús de l’artilleria apareixen els baluards: terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l’alçada d’aquesta. El vall es va veure modificat, deixant de ser una rasa més o menys ampla, convertint-se en un gran espai completat amb una contraescarpa o talús previ al terreny inclinat (glacis) que ascendia vers la muralla, per permetre crear un angle favorable per a la defensa.

Barcelona al segle XV comença la contrucció de la muralla de mar, ial segle XVI dels baluards d’aquesta part de la muralla: Llevant, Migdia, Sant Ramon, Sant Francesc i el de Santa Eulàlia o Santa Madrona (conegut com el del Rei), així com el Portal de Mar a l’accés de la ciutat cap a Pla de Palau. Al llarg del segle XVII Barcelona reforçà la resta de la muralla amb els baluards de: Santa Madrona, Sant Antoni, Tallers, Canaletes, de l’Àngel o dels Orbs, Jonqueres, Sant Pere, Portal Nou i Santa Clara. Aquest sistema perdurà fins al 1714 quan la ciutat fou derrota per les tropes franco-castellanes. Després de la victòria borbònica el sistema de baluards es reforçà  amb baluards nous com el de Valldonzella o el Nou a la zona del Raval, i especialment canvià amb la construcció de la Ciutadella.

La llarga reivindicació d’enderrocar les muralles no veié satisfeta fins l’agost de 1854, quan amb el crit de “Abajo las murallas” es va començar l’enderroc de les mateixes que es va perllongar fins a la 1a República. Es satisfeia una demanda històrica de la ciutat, del catalanisme i d’una ciutat humiliada i repressaliada després de la Guerra de Successió, permeten que la ciutat explosionés cap enfora, i es desenvolupés el Pla Cerdà.

Pel que fa a les portes, algunes d’elles estan documentades des del segle XIII. A la muralla de Jaume I i de llevant a ponent: la porta de Sant Daniel, Portal Nou, porta de Jonqueres, portal dels Orbs, porta de Canaletes, porta de Santa Anna, porta Ferrissa, portal de la Boqueria, el Trenta Claus i el de Sant Francesc. A la muralla del Raval es situaren el portal de Tallers, el de Sant Antoni, el de Sant Pau i el de Santa Madrona.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s